Amazona i guerrer.

-Busco una estrella. No us vull fer mal.

El tinc als peus i el vent que ens mou. Jo, bruixa, reina, he d'ajudar qui ho necessiti.
 

-Estrella?

-M'han dit que voleu fins les estrelles. Que les seves guspires us fan pessigolles les nits de vents plàcids.

-Vols aprendre?

-La meva estrella està encallada, no va bé, i se m'ha acudit que podria arribar-m'hi i donar-li un cop...

-Quin motiu més egoista!

-No és egoisme sinó coratge de continuar!

I es planta a dalt, salt impossible, i ens mirem, per primer cop. La seva olor, tan aprop meu, fa marejar, costa el control. Curiositat.

-No sabràs res que no sàpigues. Queda't, si vols. Quan la lluna sigui plena volarem. Però no em busquis fins llavors.
 

Faria sola la prova de l'amor, del ser vulnerable, més terrible que totes les tempestes, que els més malignes animals. Callaria i esperaria.

 

<
<<