És la llengua dels ocells que ens envolta i ens protegeix. Coses tan bàsiques que no sap ningú. Havia pujat aquella paret de roca esmolada per res més que veure la reina de les fades. Me l'estimava. Les llegendes que en corrien m'atiaven a continuar quan semblava que queia al buit. L'estimava des de totes les meves energies, que m'hi portaven. Era el destí i l'univers. Per fi, el meu doble. El meu encaix.
 


 
 
 
 
 

<
<<