Bategant-me el cor d'amor, salvatgement,

 
 

Quan la lluna sigui plena. Però no em busquis fins llavors... I la lluna ja era gran, prenyada, brillant. Nit d'estiu que s'acaba. Ell, com un ritual, em demanà la gràcia de volar.

Pensa ben fort que pots saltar, que estàs a dalt i veus els arbres. Pots, meu company? Puc, meva dama. Ara no et forcis, deixa't jugar.

I ens enlairàrem. Fets dues estrelles que el llum llunàtic vol atrapar. Vam pujar amunt i vam flotar entre planetes, fins arribar a aquella estrella que ell feia seva.
 
 

<
<<