Es deia Tom i era pelut, molt, molt pelut. Els cabells negres i llargs li baixaven per l'esquena. Havia escalat pel cantó de les roques. M'ho avisà un russinyol. L'havia espiat, entre les branques seques del penyassegat, com pujava, aferrant-s'hi amb mans i peus. L'havia vist ferir-se i estar a punt de caure però ell, cap amunt, s'enfilava. I ara era a escassos metres del cim, tot gespa, flors i vida del meu país salvatge.
