La vam mirar. Feia respecte en el seu pols, cor d'energia, que s'alentia. Era una nana!

Ell va somriure i va saltar-hi, braços extesos, com si es llancés al mig del mar, cap a l'estrella que s'acabava, cap l'energia de l'univers. Va caminar per les guspires, rajos ardents, sense cap mal, i esdevingué element químic que va parar la reacció. El punt de foc es convertí en forat negre.
M'agafà i ens va xuclar.
 

<
<<