23:41 03/09/03
Mare estimada,Em sorprèn que em pregunteu pels meus somnis, just després del que he tingut aquesta nit de lluna negra: era en un camp verd, gran, d'aquests del nostre país, tan fresc, clapejat d'arbres i les vaques que hi rumiaven, aquí i allà. Jo seia a l'herba i reia. De cop, em convertia en la meva germana, Jedra, però seguia sent jo i notava que les cames m'eren pesades, que no podia caminar. Després, m'allunyava del seu cos i em mirava de lluny la seva angúnia. Dos homes al seu costat, que no havia vist mai, li estiraven els braços i cridaven: Aixeca't, desgraciada! Ella volia dir que no podia, però s'havia quedat muda. Els homes s'enfadaven cada cop més, fins que agafaven la noia, un pel cap, un pels peus, i la tiraven al rierol que corria per allà. Jo notava el seu dolor, el seu fred i el seu ofec, envaïda per l'aigua que no podia aturar.
Llegida la missiva, l'homenet mirà Ermessenda, plorosa. Des que havia rebut la carta, la reina apretava dins la mà el regal de l'estranger. "És un somni clar", digué el curander. "L'element aigua. Hi ha prop d'aquí algun riu navegable?". El riu Xop, que era plàcid i ample, a tres hores de camí, cap a ponent. El curander demanà a Ermessenda que fes venir Jedra. Eren a la Sala de la Guineu, el punt on havia començat l'aventura i, quan va entrar-hi, Jedra sentí un calfred. Niut l'acompanyava.
-Filla, aquest home ve dels boscos i hi confio. Diu que sap com guarir el pare.
-Quants han dit que en sabrien?
-Dama Jedra, sé del cert com finir aquest patiment. Us embarcareu i baixareu, sols, el riu Xop.
-Què hem de buscar?
-Ho sabreu quan ho trobeu.