0:22 26/08/03
Va ser un home, vestit amb robes gastades, restes de dormir a la palla i un gos com a amic, qui mostrà el següent pas. La malaltia de Barrabàs era un imant que atreia tota mena de curanders i curanderes al castell, encisats per la promesa imaginària de grans tresors, si treien el rei d'aquell son destructiu. Al principi, la reina els deixava passar i omplir d'ungüents el cos de Barrabàs. Però, amb les decepcions, esdevingué més selectiva, fet que convertí en escadusseres les aparicions de nous sanadors, que amb el temps oblidaren la història. Fou una sorpresa, doncs, que una tarda que plovia la majordoma avisés la reina de la presència d'un home que venia a curar el rei.
-No us tinc vist per nostres terres...
-Visc als boscos mes profunds i tardo en saber les noves.
-Saber què?
-Que el vostre home és al llit sense sentit i ningú sap com despertar-lo.
-Vós ho sabeu?
-Diuen els contes que una vegada, fa molt molt temps, hi va haver un rei que va patir aquesta prova. Diuen que la va passar per mitjà d'un somni que somià la seva filla gran.
-Creieu que és nostro cas?
-N'estic segur.
-I què voleu?
-No n'heu de saber res. Permeteu-me ajudar-vos.
-Us cal veure el rei?
-No. Em cal saber què somia la vostra filla gran.
-Viu lluny i és a punt de tenir un fill. Li enviaré un missatger.
-Esperarem. Tornaré d'aquí una lluna. Mentrestant, us demano que no parleu de la nostra conversa.
-Teniu la meva promesa.
-Us deixo aquesta pedreta, sembla no res, però té llum a dins. Toqueu-la, si defalliu. És un regal, el meu consol per a vós, senyora...?
-Ermessenda de Pontferrat, dama del sol, l'aigua i les herbes, senyora dels Encontorns Daurats, les Terres Altes i el Pedregam, reina de Barrabàs i mare d'aquest país.
-Dama Ermessenda, doncs, ens veurem.
-El vostre nom?
-No en tinc cap.