0:11 20/08/03
La lluna era ben plena dalt del cel, la mitjanit que arribaren la Maga i els cavallers al castell. No semblaven cansats. Van córrer tots a la Sala del Cervatell. Tots, menys la Maga i la mare. Niut apretà les espatlles de Jedra, en senyal d'alegria, abans de deixar-se caure als coixins. Ella cremà herbes. Els sentia recordar les proeses del viatge. Eren la imatge de la comunió espiritual, encavalcant-se per explicar les aventures, entre rialles i ulls perduts a la catifa. Entrà la Maga, resplendent. Les flames del foc a terra li feien el vestit més carmesí i els cabells semblaven fulles d'arbres fecunds i caducs.Va dir:
-Estic en deute amb les vostres circumstàncies i amb vosaltres. He vist el mort...
-És mort?! - saltà Jedra
-És mort. Només l'aguanta un fil: la confiança, la fe que tingui en salvar-se. Barrabàs viu, al seu dins, una batalla ferotge que determina l'ajuda que rep i envia. És la prova de l'orgull, per Barrabàs i per vosaltres.
-Quant temps tenim?
-Jo no ho sé pas.
-Què podem fer?
-Cal esperar que parlin vents i les estrelles. Altres vegades, segons llegendes, uns altres reis han vist la prova i l'han guanyada.