23:35 07/08/03
Marxaren l'endemà, quan no havia sortit el sol. Les hores de calor, van dir, ja reposarien. Eren cinc. Tots amics, llestos i valents. Niut els havia reunit aquella mateixa nit i junts van idear la ruta: anirien direcció nord, recte el nas, i preguntarien a la gent, als arbres, als animals on eren les Muntanyes de Cristall. Anirien a cavall, vista la urgència del viatge, i, quan arribessin a terrenys feréstecs, els farien tornar. L'arribada dels animals seria l'únic senyal que enviarien al castell.Jedra es posà la mà als llavis i li envià un petó. No hi haurà cap mal en aquest viatge, li deien els ulls de Niut.
Passar el temps al castell va ser una tasca més difícil que mai. Na trobairitz seia hores al costat del pare, amb una mà agafant-li la mà, sense energia. El rei no menjava ni bevia, però no estava prim ni semblava mort. Era només que li faltava la vida. Hauries dit que feia migdiada. La tristor no venia de veure un cos moribund sinó una ànima sense forces. Respirava d'una forma estranyament profunda. L'alè de màgia que l'aguantava el feia cada cop més llunyà. El pare se n'anava i no sabia com salvar-lo.
Un matí, de sobte, el grill Flic li va fer pessigolles a l'orella. Dormia i la despertà un xiuxiueig. Estirada al llit, mandrosa, el cap ensorrat al coixí, a les terres mitjanceres entre el somni i el despertar, Jedra escoltà:
-Senyora de la Terra Dolça, sóc un grill a la vostra orella, em dic Flic. Us parlo en nom de Niut. Deixeu-me que us expliqui les seves noves. Van anar cap al nord i a totes les tabernes, camps i esglésies preguntaren per les Muntanyes de Cristall. Una tarda, vaig sentir-los en un prat on havien acampat. Jo sabia d'aquestes muntanyes per un ocell que no se'm menja. Vaig ficar-me a l'orella d'un dels cavallers i vaig dir-li que sabia com anar-hi. Obvio, senyora, relatar-vos les penes i alegries del camí, que algun joglar us cantarà. Quan vam ser davant el Palau de Cristall, efectivament, un ogre blanc com la neu en guardava les portes. Niut enginyà un truc per fer-lo marxar: llençà una pedra contra un tou de neu del costat. En la quietud del glaç, sonà com un pes que cau, una petjada. L'ogre va anar-s'ho a mirar i vam entrar. M'he avançat perquè sapigueu que vénen tots, amb la Maga, cap al castell.
-Ha dit res del pare? Ha dit alguna cosa que hi poguem fer? Oh, estic tan farta de resar!