0:53 05/08/03
Niut, per ser nét d'Hiuu, no tenia poder d'actuar, en aquella aventura. Només mirar, ajudar però no donar idees. Això era feina de Jedra qui, davant l'absència de la germana gran, Crístil.la, casada i embarassada en un regne llunyà, havia de prendre el comandament. Sense vot, doncs, Niut assistia a les reunions dels i les nobles, a l'entorn de la gran taula de pedra que omplia la Sala de la Daina. Jedra esperà que callessin, dreta al costat de la mare, i els relatà la conversa amb el joglar.-Ara, si creieu la llegenda, hem de decidir: anem a les Muntanyes de Cristall o esperem que la Maga vingui a nosaltres? Quin és el bon camí?
Guidó digué:
-Jo dono crèdit a la llegenda.Tots assentiren. S'havia fet de nit i, per les finestres tan estretes, entrava el quart creixent de la lluna. Hi va haver un moment de silenci fins que, com un instrument que va pujant, la veu de la mare trencà l'encant.
-Jo sec cada dia a la vora de Barrabàs i li sento l'alè, com minva. Cal actuar.
-Permeteu-me que agafi un petit grup de gent i anem a les Muntanyes de Cristall.
Niut s'havia aixecat de la cadira i, mentre parlava, semblava que brillava, embolcallat per un raig de llum blanca, nocturna.