2:33 02/08/03
 
Era un dels pocs matins que sortia fora del recinte del castell, al mercat. Estava prohibit fer cap més activitat, fins que el rei es recuperés. Jedra era feliç, els dies de mercat: els melons, els pebrots, els enciams, els carnissers, els firants que venien tot allò possible, les parades de tela fina, la canalla jugant. Els joglars es trobaven en un racó il.luminat, recolzats, drets, asseguts, entorn la preciosa font de pedra de la plaça. Contaven històries i animaven l'ambient. Jedra va sentir que recitaven uns seus versos i prestà una atenció divertida, de lluny, només amb l'orella.

Acabà la cançó i un dels cantaires començà un altre poema, estrany, que no havia sentit mai. Explicava els fets de la Maga Del Jardí Florit, injustament captiva a les Muntanyes de Cristall. Deien que tenia el secret de la salut de Barrabàs. Jedra s'acostà i pogué veure la cara del joglar. Esperà que es desfés la gentada i l'interrogà.
-Sabeu més d'aquesta Maga? Segueix captiva?
-Us ho puc imaginar.
-Prefereixo la veritat.
-És certa la història, que vaig conèixer fa llunes.
-Senyor, potser no m'heu conegut: sóc Jedra, senyora de la Terra Dolça i l'Alt Rieram.
-La trobairitz!
-En saps més, d'aquesta Maga?
-És una dama sàvia. Diuen que podria trasbalsar el món, però prefereix parlar amb els arbres. Un ogre fa guàrdia, dia i nit, a les Muntanyes de Cristall. Ningú sap la raó del captiveri, que és només físic, perquè parla a través d'ocells que transporten els seus missatges.
-Sabeu qui els rep?
-Mai el mateix.
 

Passa plana