23:02 25/09/03
Gairebé tota una lluna tardà Jedra en recuperar-se. La van trobar uns pescadors, una família, que la cuidà tot aquell temps amb medicines de la mar. Febre i suor, somnis espirals. Quan es va aixecar del llit, els nens de la casa li feien companyia. Els explicava contes. Niut semblava haver-se-li esborrat del pensament. Li tornà en un somni. El veia brut, pelut, barba de dies, corrent pels boscos i cridant: Jedraaaaaa!!! Es despertà i veié el peix que dormia dins un cossi, al peu del llit. Llavors, Jedra decidí tornar a casa.El pescador l'acompanyà al poble, a comprar-se un cavall amb les monedes d'or que li havia dat Niut. Jedra cavalcà dies i nits, cap al seu país, amb el peix viu i humit. Hi havia moments que pensava: -I si m'he equivocat? I si aquest peix no pot curar? Però tirava endavant. Ni dormí ni menjà. Fins que, una tarda, núvols de tempesta a les muntanyes, Jedra entrà al castell, bruta, esparracada, buscant amb la mirada si Niut era per allà.
Dama Maria fou la primera en abraçar-la. La mare baixava els graons i li volaven les faldilles. Jedra portava el cossi als braços. I sentí el peix que li parlava:
-De mica en mica. Renteu-vos.