1:09 06/10/03
Quan Jedra hagué descansat, un petit grup es reuní a l'entorn del llit de Barrabàs. La Maga exercia de sacerdotesa. Mirà el peix, dins el cossi que abraçava la trobairitz, amb tot l'amor que era capaç.
-Se l'ha de menjar, però sense matar-lo.
La mare obrí la boca de Barrabàs. Amb moviments suaus, la Maga acostà la boca del peix a la boca del rei i, de sobte, com xuclat per una força, el peix va fer via a l'estómac. Allà es dispersà, per les venes i els nervis, i esdevingué sentiment o quelcom que feia xup-xup dins el cos de Barrabàs, que plorava i plorava i feia plorar els que s'ho miraven. A cada convulsió, un fum verd, tènue, abandonava el cos del rei i es dil.luia en l'atmosfera, en altres fums que emanaven de tots els cossos de tot el castell i de tot el país. La gent s'abraçava i plorava. Per tot. Pels treballs. Per les penes.Barrabàs, viu de nou, vomità el peix, que creuà l'aire com un fletxa i va aterrar just al cossi que abraçava Jedra. L'aigua envermellí i, amb la cel.leritat d'un llamp, el peix màgic es convertí en el cavaller Niut.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.