23:13 15/09/03
Van dormir abraçats, aquella nit en què baixaren les barreres. Però el matí portà núvols grisos i un vent rúfol que anunciava maldecaps. Quan Niut es despertà, Jedra no hi era. Ni la barca. "Dones!", exclamà el noi mentre es calçava a correcuita i corria riu avall. La natura es despertava, els joncs, els herbois més alts, les branques dels arbres s'agitaven a ratxes. El riu encara era en pau, però cada cop arribaven més esquitxos a les platgetes, als vessants escarpats, als tous de verd que hi vivien. Niut corria com podia i, a cada passa, sentia més fort el perill. Jedra havia agafat la barca. Sola. I només els déus sabien si se'n podria sortir, d'una tempesta. Niut els invocà tots, els déus, en la seva carrera.No tardà gaire en trobar-la. En trobar-les. La barca estava encallada en un gros brancam. Jedra maldava, amb el rem, per alliberar-se d'aquella abraçada de fusta, mentre les ones creixien perillosament. Niut es va llençar a l'aigua sense pensar. Era un lloc poc profund i aviat arribà a la barca, tot ajudant-se amb els troncs. A dalt, una Jedra xopa li cridava:
-L'aigua i el vent m'hi han llençat, no he pogut fer-hi res.
Niut desenganxà la barca i l'acostà a terra. Va buscar-hi els desperfectes i exhalà un sospir, en veure que podien seguir el camí. Jedra seia a la sorra, tremolant, feta un nyap, el cap cot, abraçada als genolls i plorant.
-Per què has marxat?
-Tenia por. No volia la teva ajuda.
-Just la prova que passa el teu pare: confiar en els altres.
-No preguntes si és que no t'estimo?
-No. No m'ho pregunto.
-Doncs sí que t'estimo. El cor es fa llum quan sona el teu nom o apareixes, distret, pels passadissos del castell. S'accelera el respir quan et miro i no em veus, que et veig. La pell de gallina si m'acostes el braç. Vull que siguis feliç. És així com s'estima?
-Vós ho heu de dir.
-Digues, heroi, per què fas d'heroi?
-I tu, d'heroïna?
-Pel destí.
-Per tu mateixa, que t'hi has ficat. Vols sortir-ne, trobairitz?
Niut es redreçà i es girà cap a la barca. Donà un cop al costellam de fusta ferma, amb la mà oberta, com si acaronés un drac. Vols sortir-ne? Després la mirà i s'hi acostà, l'aixecà i, abraçant-la, li digué a l'orella, molt baix:
-Prou fugir endavant, Jedra.