Se'n moria, de ganes d'amar-la i odiar-la, sentiments extrems que li trencaven la ment. L'home i el drac que era a dins. Amant i adversari. Els boscos del cim li havien tenyit els ulls de vermell, sang dolça del sol. De l'encant d'aquella dona que era terra que l'havia aixoplugat. Coneixia ja el misteri. Sí. Creixia la lluna i l'energia dels amants. Li comptaria fins l'últim cabell en cada carícia i els seus dits coneixerien cada bony dels seus mugrons. L'estimaria com a dona eterna i així ella l'estimaria a ell.
 
 

 

 
 
 
 

<
<<