Voldria escriure coses tendres, aquesta nitEscriure que, un dia, es van trobar en la immensitat de l'univers. I cada paraula van ser carícies i petons. El cel ben blau. El sol que hi riu. Els seus instants van ser, llavors, només per a ell.
Escriure que ell la volia per damunt de tot. Que ella l'amava sense dubtar. Que amb els dits, dolços, s'acaronaven, res existia fora d'ells dos.
Quan eren vells, corrien encara de la maneta, els ulls brillants i aquell somriure que els anys havien accentuat. La gent, dolenta, es preguntava pel seu secret. I saps quin era? Unir les ments
<<