No havia tingut mai por de perdre res fins que ho va tenir. Era la seva única possessió i cada nit la guardava sota el coixí: un immens diamant extraterrestre de color verd. Havia estat forjat pels Ferrers de la Piràmide, anys llum enllà, per a la casa dels Arimeus, senyors de la Galàxia del Quadrant Llunyà. Va ser la darrera princesa, l'última dels Arimeus, qui li entregà la joia que, li va dir, tenia vida pròpia.

L'aventura començà aquella nit. Recordada entre bafos d'alcohol i riures als bars. La seva sorpresa havia estat majúscula quan descobrí que algú dormia al seu costat. Núvols de salvatgia. Però quan ella li digué que era la princesa d'un reialme extraterrestre, el cafè li va cremar els dits del peu.
 

 
 

<<