O era tot màgia? Ho va pensar quan es fixava en un poeta que feia versos a l'altra taula. Home martini va veure en ella curiositat i crida i diu: vine, poeta, canta'ns en una, que porti sort. Poeta mira la bella dama i els ulls li brillen per l'emoció.

Princesa estranya no tinguis por però un dia seràs locomotora.

I mira l'home que la desitja. Li diu no ploris i el fa ser via.