La princesa caminava sota gotes de pel.lícula. Ell, com sempre, s'havia espantat. No havia gosat. A la porta de casa, esperà que marxés el cotxe i sortí corrent, plena nit de pluja, tardor.

Caminà i arribà a un enreixat molt gran, metàl.lic, a terra. Dolls de gotes queien als bassals, aigua negra que era el fons. I ella reia tot jugant a creuar per aquell abisme com funàmbula, risc de caure si una reixa, totes velles, es trencava. Qui hi ha més valent que jo? I una dona seia, morta, en un banc, fusta fosca, del costat.