I els homes de les botes no van tornar. O potser ho feien de nits. O potser no havia de ser. No van tornar. I, una tarda ensucrada, quan ja venien a buscar-la, un soroll de molt endins es vessà per la ciutat i un raig de foc, flama de drac, besà una estrella, sorgit de la porta de ferro, ara oberta, davant els ulls molls de la dama, Dama del Son que esdevenia Dama del Sol per sempre més quan hi va entrar.