-Estàs be?
Era més clara aquella zona, gran magatzem ja oblidat? El terra sec i les bombetes, encara senceres, pols de fa anys. La molsa.
-Ets viva?
Parlava a un cos estirat al paviment. Més ben dit, incrustat. Com si li hagués passat pel damunt un tractor dels més pesants, de panxa a terra, pastada, només els llargs cabells semblaven viure-li, onejant suaument amb el corrent de l'aire.
-Cof cof - va fer.
Braços en angle recte, palmells avall. El cap s'aixeca un pèl, es gira, li costa moooooooolt. La mira.