Darrera els homes de botes verdes, Dama del Son s'endinsa verge en el subsòl. La por dins l'ànima, la por maligna que és el no sol, la llum que brilla i diu per aquí. Canvis de ritme. Buscar claror com abans l'ombra a ple juliol. Aquest món fosc de nit i dia. És això fàstic o és tristesa? Les rates corren, les catedrals sota ciutat, penjim-penjam fils de colors, cables tan negres que imagines què hi passarà. Els operaris. Els operaris que se li perden quan ella es para en cada detall, cada sorpresa, del trencaclosques desconegut.