L'abric de cocodril  2



-Quan tu em portaves jo era viu. Però ara sóc mort, aixafat per la roba de l'armari, sense aire per respirar.
-Estic mirant d'aprimar-me i després tornaràs a viure -va dir la dona.
-Et tortures per mi. I això també em fa plorar. Seria més feliç si em canviessis per un altre abric i em deixessis estar.
-És que em vas costar molts diners. M'empipa donar-te. I ets el record de molts moments alegres, d'una època de la meva vida. Deixar-te anar seria com perdre-la.
-Però tu vius cap enrera o cap endavant?
-Cap endavant.
-Doncs què fas aferrada al passat, torturant-te amb règims per tornar al què ja no existeix i torturant-me a mi, aquí a dins, sense poder-me lluïr?

L'abric callà i continuà plorant. La dona tancà l'armari i se n'anà, tot rumiant. Com podia tornar la vida a aquell abric?


>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>