L'abric de cocodril  3



Llavors, se li acudí: si ella no ho sabia, potser el destí sí. Tornà a l'armari, agafà l'abric, el va plegar i el posà dins d'una gran bossa de plàstic. Baixà al carrer i el deixà, amb molt amor, en una paperera, que no s'embrutés. Qui el trobés, fos qui fos, el tornaria a la vida. I així fou. El trobà un buscador d'escombraries que se sentí  l'home més afortunat del món. Se'l va vendre, per un bon pico. El va comprar un professional de l'atrezzo teatral que l'inclogué al seu ric vestuari, utilitzat per tota mena d'actors. L'abric visqué mil i una vegades i fou la pell de molts personatges de teatre. Mai més plorà, excepte quan recordava aquella senyora que havia tingut el valor de perdre'l.