Oda a l'ADSL  2



Continuava fent una calor de pebrots però tampoc la notava, aquesta vegada, dret a l'ombra del tendal d'un bar, esperant-la. Deu ser aquesta? Aquesta? es preguntava cada cop que passava una noia. Les més maques li feien saltar el cor i, quan en passava alguna estèticament incorrecte, desviava la mirada desitjant que no fos ella. Finalment, se li acostà una noia rossa, mitja melena, alçada mitjana i complexió també mitja. Tenia uns preciosos ulls verds que li van somriure. Van parlar una bona estona. I un altre dia i un altre.

Fins que, una tarda, ella li explicà el seu problema: la feien fora de la feina, que era des d'on accedia a la xarxa, i no podrien parlar més. Ràpid, ell li donà el seu número de telèfon. Dies després, la convidà a viure amb ell i compartir la connexió ADSL. No tenia més que això: un pis vell i una connexió ADSL, però ambdos  sentien com si els hagués tocat la loteria. I així, tingueren un tremendo petit a qui també va fer molt servei la connexió.


>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>