Oda a l'ADSL  3



Feia també molta calor el dia que ell és moria, el primer dels dos. Eren a l'hospital, ell connectat a tota mena de màquines. Es tragué la mascareta, un moment, a poc a poc, ja sense forces, i la besà. Un adéu que venia del fons del cor. Ella, serena, agafant-li la mà, li va parlar: "Sé que t'has preguntat moltes vegades, sense mai dir-m'ho, si t'estimava només per la connexió ADSL, si et vaig enredar per poder-me connectar. Sàpigues que no. Va ser una facilitat afegida al principi, però sempre vaig amar-te per la teva sola persona". Ell tancà els ulls, agraït. I connectà amb l'ADSL del cel.