Oda a l'ADSL



Feia una calor de collons. Li baixava la suor per les aixelles cap al pit i la panxa i per l'esquena. Seia davant l'ordinador i ni notava la calor, de tan concentrat que estava en la conversa. Era al xat. Acabava de conèixer una noia al canal #lleida i el cor li deia que era la dona de la seva vida. Intentava no creure-la quan es descrivia, tan perfecta, tan bonica, però el cert era que l'havia encisat.

Les seves paraules i la rapidesa de reflexes li transmetien una energia molt afí a la seva, se sentia embolcallat per la presència remota. Era la primera vegada que parlaven i tenien moltes coses per explicar-se, molts jocs de seducció per jugar. Ell li contà que li agradava l'òpera i li envià una ària. Ella li explicà els seus dolors, les alegries, la vida. No tenia parella, estava sola i trista, se li acabava el temps per a tot i no trobava consol en cap cor. Ell no li contà, però era el mateix. Van intercanviar fotos borroses i van quedar per l'endemà, diumenge.


>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>