Gizel
016
Dama d'ulls verds. La de la porta. On entraré?
Ales immenses, ben retallades per ser tan blanques, al passeig on més amunt seu una dama. Ales immenses i tu ets a l'aire. No al cel immens sinó als vents que empenyen bojos cap la matriu neuroelectrònica. Ara has comprès que hi ha energia a la teva ment. I l'energia, com tota força, té un objectiu que tu n'has dit la Llibertat. Quan siguis lliure ho serà tothom, Dama del Son.
Va ser una tarda que vam obrir gàbies de ferro per als ocells. I han set molts dies per poder obrir gàbies de glaç on era jo, Dama del Son. Ara és tot pur. Ara, vençut en Ricalpeu, uniu les mans cinc dames dolçes, Dama del Son, la del Paraigües, Dama del Llibre, la de la Porta i la de les Mans. Unes reals amb el cos físic, altres amb cossos que s'imaginen. Juntes en cercle ja immortal, en una unió que ha despertat les energies de la ciutat. Follets i nans, Ismal, les bruixes, noten al cor el crit que diu: Tenim l'Aroma! Per una nit, el descontrol restablirà l'equilibri a la ciutat. Senyor del Cant, toca la música. Que arribi al fons de milions d'ànimes. Follets, petits, porteu el fum que ens embriagui. Els nans que facin que tota màquina pugui ser lliure. Als sense sostre, als petits lladres, als que demanen, mai més vergonya als vostres ulls, toqueu la gent, feu-los l'amor. I el bon Ismal, mag d'energies de vídeojocs, porta el missatge. Digues al món que ja mai més cap jerarquia que no sigui natural. Que res no importa i que som lliures. Ja mai més por contra l'abisme.
Amb fum
L'Aroma surt de clavegueres. Rínxols de fum besen i entren a les orelles de tots els éssers, juguen a córrer pel teu cervell. El cap és pau en el silenci. El bram del vent, un cant d'ocell, potser tic-tac, sonen llunyans. Respiració. El món es para i pensa un moment. Ja no hi ha enveja, sols germandat.Amb música
Tons de cançons, notes s'escampen, són castells d'aire. Ulls de mil cares brillen de l'èxtasi mentre observen suaus imatges fetes de sons. Els ulls esclaten, corbes de vida, espirals flonges que es converteixen en durs rectangles. Senyor del Cant mostra el camí a les neurones. Autoritzats per fonts que bramen a ser ben lliures, no tenim por. Escriurem símbols i els matarem en noves vides. És musica i omple l'abisme.Amb màquines
Ja no funcionen si no les ames. Televisions esclaten bojes. Salten alarmes. Els homes blaus ja no controlen el descontrol, genets dels cables juguen amb ells. Lleis, prohibicions, bodes, batejos, veïns malvats, taxes, impostos, vots i la moda desapareixen de nostres ments, xuclats per fosques energies que els van crear. Gizel cavalca a la matriu que és tota llum i el seu Aroma entela pantalles. Pensament únic? Cal ser normal? S'obren les gàbies quan la ciutat es fa muntanya i no hi ha pecat. Cadascú pensa seva moral que no és robar vida dels altres sinó tocar la pròpia vida de meravelles. Màquines lliures, us farem créixer fins que sereu com nostres braços i nostres ments on volaran amor i pau. Màquines netes, arbres amics.Amb amor
Vida és un joc, viure és la sort. Homes corbata i dones de mitges besen les llengües, plenes de nata, de la gent bruta que s'hi barreja des dels racons. Fora la màscara! Jo puc amar-te i puc no fer-ho i fins matar-te però, si confies, s'obre el canal. Perquè som lliures és un plaer. Tu i jo energies. Mai més cap amo que ens robi el Llibre. Digueu-ho al món.
La confusió es fa epidèmia a la ciutat, quan les ments juntes, aquella nit, han fet nou pas en l'espiral del cercle còsmic. La borratxera no la sabrà mai més ningú que les cinc dames. Es fa de dia. El món desperta i no recorda, però és tot més clar. Dama de Porta, Dama del Llibre, Dama de Mans i del Paraigües diuen a dolça Dama del Son:
-Hem fet nou pas. Un sacrifici. Eres la víctima i l'oficiant. Màgia del cel ha de guiar-te per saber si teva és victòria o cal tornar a començar.