Gizel
014
Tens por de la soledat, necessites germandats que t'estimin i t'obliguin a tornar els teus peus a baix. Quan ets sola, tu i el món, primer plores pel teatre, sense públic no existeix. Ningú mira. Ningú sent. Ningú estima. Soledat com s'assembla a societat.
Tens por de la soledat, necessites germandats. Després gires ulls endins i és el dubte que envaeix tot el món viscut abans. Jo qui era? D'on venia i on anava? Per què ho feia?
Tens por de la soledat, necessites germandats. Un cop neta del teatre i del teu dins busques els nous embolics quan et lligues, terra verge freda fosca que s'amaga sota asfalt.
Tens por de la soledat, necessites germandats. Tornes altre cop endins i comprens per fi, per fi! Ni el teatre ni el teu fora és veritat. És tot ment. Tot pensament. Arranqueu-vos, immortals, l'anguniós cap!
El d'on vinc i cap on vaig m'ha dit que sóc animal i que és tan buit veure't que vius dalt d'una pedra que corre boja per l'infinit, no pots ficar-t'ho a dins del cap. És tan absurd. No hi ha raó. Sóc una plaga que foc o fred arrassaran. Dalt d'una pedra que vola boja a l'entorn d'un sol que és altra pedra de gas ardent.
Somni: el gat es follava el gos
-Ricalpeu fa màgia negra.
-Com pot qui sap voler fer mal?
-Desconeixes la força negra. L'ànimus en plena violència. La por dels dèbils no sap creuar el pont sagrat.
-Doncs fes-me forta, Gizel, que jo ho sóc. Sola o amb la germandat.
-Què et fa falta?
-Tot l'amor.
-És en tu.
I Maragda? et preguntes, amagada rera roques de la cova de les bruixes. I Maragda, que no ve? La foscor és més humida, se t'enganxen els cabells i un instant ve al record, un vell somni on els cabells se't fan de palla. Dins la cova seuen dames, al voltant de Bonalluna, i t'hi asseus. Tindràs força?
-Sóc aquí amb molta por.
-Jonc de Grand encara és pres -diu Bonalluna.
-Trobar Gizel és dura tasca i cal la màgia. Però si es fa negra, en tinc la culpa? Sóc agraïda a Ricalpeu perquè obligà el meu cap de fum a fer-se força, però ara ha pensat que nostra màgia era sols seva i el meu camí només per a ell. Com obligar-me a ell pertànyer si no allunyant-vos amb mentides?
-D'un llibre llençat a mar?
-I Jonc de Grand fet presoner perquè el gran savi no pugui dir-me cap on anar. Em feu costat?
-Vostra paraula contra la seva.
-Tots els meus actes contra foscor! L'afronto i sóc un magma estrany que diu amunt. És per Gizel i l'harmonia que hem de salvar bon Jonc de Grand. Si m'escolteu, sou benvingudes.
-Ricalpeu diu que, amb conjurs, us heu obert a la matèria.
-I per què no? No som matèria? No som uns cossos dalt d'una pedra? No hi ha cap mal si la matèria té esperit que l'acarona. Heu vist el caos i jo també. Serem tan pobres que no sabrem fer aquest nou pas? La màgia viu en els racons del Bé i del Mal que cadascú s'ha inventat. Amb els follets, si em permeteu, farem ser lliure el senyor de Grand.
-La caritat viu al meu dins. Dama del Llibre, que s'ha perdut, parla aquest cop en meva boca i us diu avant. I Bonalluna, que també sóc, us diu que estima la vostra sang.