Gizel
011
És tan bella la ciutat si te la mires... Als balcons, llums que brillen a la nit, i la roba, de dia, busca el vent dalt dels terrats, tot color i vida en gris, marró, de fum. En ella viu la meva estimada, mai prou volguda, mai prou plorada i rebutjada soledat.
Ismal pregunta:
-Què has trobat, al vídeo-joc?
-Un monstre
-Què t'ha fet?
-La por de l'ombra
-Quina és?
-La sé i no, però Gizel m'ha salvat.
-Com?
-Recordant-me l'interior màgic dels Senyors de la Ciutat.
I una boira de color taronja s'exten aquella nit per la ciutat. Tothom somia monstres que viuen amb nosaltres. El mal, tossut, esclata en cercles contra la boira i contra els somnis de la gent. Vol fer-los por. Ismal té fred. I tot té un preu. Els monstres no se'n van així, tan fàcil. Cal vèncer-los, no en una sinó en moltes batalles i a tots nivells.
Dormen Ismal i dama del Son aquella nit dins un caixer, damunt cartró, vençuts pel baf que baixa avall d'un alcohol que els ha fet riure. Un home gros, barba tan negra que hi viuen cuques, les mans de ferro, t'abraça i rius. Ismal somia i fas un crit que el deixa sord i no sent res. La bèstia escup, engrapa, pega, suor i saliva que no desitges.
-Puta gossassa obre la boca i jeu a terra que vull que em llepis la polla roja. No veus com s'alça? Toca'm la polla! puta de merda obre les cames.
...recordat molt lentament com et retorça fins a fer-te agenollar, insults d'un home que va amb pistola, acer que lentament t'estripa, i jeus i t'obres. Fa mal als pits quan et mossega, t'entra i fa mal i et desgarra. La seva llet, tota a la panxa. Molt lentament. Digues, per què hem de lluitar? Mossega'l! Mata'l! No vencerem amb violència.
-Em dius com era i el trobarem.
Veus una mare en la dona grossa que porta gorra i un vestit blau. T'escriu el nom i els teus records de fa unes hores. T'hi ha portat amic Ismal, plena de sang, a l'hospital. Et sents petita i tot fa por. Deixa't portar. No. No. No. No. Si tu li expliques la teva història, et perdonarà. Una abraçada i dos petons, ets una nena. Sigues suau. Sigues petita. Plora-li als braços. És dolça mel el ser normal. Narcòtic dolç, la societat. Dormiu formigues, que els homes blaus vetllen per tot. Ja pots dormir.
Somni: Mil i un canvis de lloc. Un bell castell de tots colors que es fa gris i ets al llac. Uns ànecs bruts treient-se puces. Boira grisa. Grisa de veritat.
Vols viatjar sense saber què és el viatge?
Totes les pors vençudes, per viscudes. T'escapes de cadenes i te'n tornes al carrer.