<-
 

Joan-Albert Adell no sembla un erudit, de cavall estant. Però ho és. Arquitecte responsable de la restauració de Sant Pere de Casserres, està empapat de la màgia del lloc. Ho sap tot, del monestir. Fa vint anys que l'estudia.
-Què té Sant Pere de Casserres que l'enamora?
-Les proporcions de l'església. La concentració en una planta pràcticament quadrada d'unes naus tan amples és excepcional. Es porta al límit l'estructura de voltes que, més grans que aquí, s'han d'anar a buscar en cúpules o coses molt extraordinàries.
-Vostè ha escrit que Casserres és l'exemple més agosarat del primer romànic català.
-Perquè té la volta més ampla de Catalunya, amb aquesta alçada. Fer aguantar aquesta volta, només amb dos pilans al mig, és d'un atreviment espectacular, cobrir nou metres de llum amb un sol arc i una sola volta és una cosa extremada. En la reconstrucció, haurem de fer molt poca cosa, perquè estructuralment és perfecte. Hi ha algunes esquerdes provocades per un terratrèmol però és una estructura extraordinàriament ben feta, d'unes dimensions excepcionals. Com devien aguantar aquesta volta mentre anaven construint? És l'edifici més atrevit que hi ha a Catalunya, d'aquesta època.
-Potser eren uns bons mestres maçons?
-No. Els maçons arriben més tard, al gòtic.
-Quina raó dóna a tanta grandesa?
-Que és una obra dels senyors de Cardona. A Sant Vicenç de Cardona van fer una església molt agosarada des del punt de vista de l'alçada. A Casserres també la fan agosarada, però des del punt de vista de l'amplada. Evidentment, és un intent d'implantar un monestir senyorial en territori del bisbe Oliba.
-Per què?
-Perquè eren els dos poders: l'episcopal i el senyorial, que es disputen les rendes d’Osona, i Casserres representa els interessos senyorials, tot i que fou protegit a l’inici pels bisbes, però quan decau l’interès dels vescomtes pels afers d’Osona, és unit al monestir borgonyó de Sant Pere de Cluny, i aquí es culmina la seva decadència.
-Així, el monestir només té una raó política de ser?
-Hi ha la llegenda que el van construir per enterrar-hi un fill d'un vescomte que havia nascut mort, com a acte de penitència pels pecats luxuriosos que havia comès el pare. Però els monestirs es funden per altres motius, com ser panteons familiars, encara que aquest no és el cas de Casserres. No, no: té uns motius polítics molt clars, i per això es fa enorme, per impressionar. És una obra d'afirmació dels senyors d'Osona, un element simbòlic, encara que només l'utilitzaran els monjos, cinc o sis persones, màxim dotze.
-I en canvi, és una obra austera...
-La manca d'ornaments és pròpia de l'arquitectura del segle XI. No és senzillesa, és un estil: austeritat constructiva total. Algú ha dit que no sabien esculpir; és mentida, ho feien perquè volien. L'estil arquitectònic no incloïa la decoració, res més.
-Com s'ho van fer per aixecar-ho?
-El secret és un passadís, que va de cap a cap de l'església, per dalt. És un sistema per descarregar de pes les voltes que té molts exemples en l'arquitectura romana i del nord d'Itàlia del segle V. Aquella gent en sabia moltíssim, tenia un domini de les estructures de formigó i de pedra que avui no tenim.
-Qui foren els constructors?
-Al segle XI parlem dels arquitectes llombards. Però quins? Els que van venir amb els vescomtes d'Osona? Els que va portar el bisbe Oliba? Els que tenia el comte d'Urgell? Els del bisbe d'Urgell? Els que van anar a Empúries? Són completament diferents els uns dels altres. Casserres està més emparentat amb Cardona que amb Oliba. Però també en tinc dubtes, pel concepte ornamental: Casserres és nu i Cardona està completament ornamentat.
-Casserres és la idea d'una única persona?
-Hi havia un projecte unitari, concebut d'una sola vegada, però l'obra va estar repartida entre cinc o sis colles d'operaris, segurament perquè els interessava fer-ho molt depressa. El cervell devia ser l'arquitecte dels vescomtes, un senyor que en sabia molt, realment moltíssim.
-Per què construeixen un monestir en aquest lloc?
-El castell perd el sentit al segle XI, quan ja no està en zona de frontera. Van aprofitar les pedres i el lloc.
-No hauria estat millor fer-lo en un terreny menys estret?
-No, perquè tenien la pedrera al costat.
-Com resol l'arquitecte la manca de base?
-El monestir està assentat sobre una immensa plataforma artificial. Davant l'església hi ha un arc impressionant, és un mur de contenció altíssim, perquè no baixin les terres, que dóna tota la volta a la península.
-Política i pedres són les raons d'un monestir?
-Casserres és un lloc excepcional. Avui no hi ha cap element conegut que pugui datar-ne l'ocupació en època prehistòrica, però seria perfectament lògic. Més que de màgia, hauríem de parlar de perduració d'hàbitat. Hi ha molts llocs construits sobre santuaris més antics, perquè continuaven essent habitats en època medieval i s'hi posava una església que cobrava delmes, enterraments i tot això.