Era pèl de gat mort. Pèl de gat els dos gatets, les figuretes, que li havia regalat la Pepeta. Amb els ullets de vidre i el nas i el pèl, que semblaven autèntics. Esperava la trucada i no s'acabava mai el temps. Temps de gat mort, tan real però figureta. Esperava la trucada.L'havia esperat des que va néixer. La trucada del destí d'un home i una dona amb els braços plens de serps. Mirant l'horitzó d'un sol immens que es pon. Cada passa del camí. Cada llibre llegit. Cada somriure. Cada petjada i cada plor, cada intuició, cada mirada. La portaven a aquell port. La seva Itaca. Una trucada.
I, de cop, ring.
Les mans es crispen, busquen els gats i el pèl suau. T'amagues, tonta, sota la taula. la panxa s'infla i és tot un riure, de la vergonya, de les paraules que ja no et surten o et surten massa.