La neu arribava ja gairebé als genolls. Els arbres, carregats de blanc. Els camps. Camins. Les herbes. La profunditat de visió que dóna l'aigua glaçada. El silenci.

Allà l'enterrava.

Les llàgrimes augmentaven el fred de la cara, contreta en un rictus d'esforç infinit i aquella tristesa... Allà l'enterrava i, amb ell,  el futur. Jeia a terra amb la cara destroçada, rebentats els llavis, els ulls tan oberts, tan sorpresos. Li havia fotut cops de pala fins que no va poder més. I, ara, tremolava mentre li feia el forat.

per què? fill de puta acabat que vas robar-me la innocència

què? bibi i jojo vivien feliços però cada cop menys

qui? ella sempre explicava la mateixa història però mai no recorda on el va enterrar

quan? una nit de solstici que queia la neu, un dia d'hivern, i molsa. perduda esperança.

on? mil punts de l'univers
 

<<