Bernat era una escala de molts i molts graons. Negres, bruts i gastats. Enganxats amb ciment a la paret de dessota la ciutat. Camins de ferro des de la tapa fins més avall. Bernat no tenia una vida avorrida. Era l'entrada a un dels grans nusos del clavegueram. Pels seus túnels més propers passaven des de fibra òptica a pixats. L'anar i venir dels operaris, sempre botes, llum a vegades, amunt i avall pels seus graons, era motiu de distracció. Tot i els inconvenients de ser una escala de tants graons i tan estrets, podia dir que era feliç.