Flitz, papallona, corria pels túnels. No li preguntessis perquè ni idea de com hi havia arribat. Buscant les flors belles del parc, va seure a terra, damunt la reixa de color negre, i la xuclaren aires i vents del fosc subsòl. La papallona ni ho va sentir, de tan petita, i ara corria per aquell món de llums intensos, boira i foscor, buscant sortides com abans flors. Flitz era groga amb clapes taronja i puntets blaus. Sense adonar-se'n, en seva por, era la cosa de més bellesa a l'horitzó.