Bondat, la dama, va fugir pels túnels. Era guerra i els soldats la perseguien. Portava dins la jaqueta el símbol sagrat del monestir. Va ser de por la sortida, per sota terra, per passadissos, arrels que tapen i que entrebanquen, la pols, les gotes, les gotes d'aigua, de la humitat, els mil camins d'allà a l'obscur sense saber cap on tirar, si el mapa diu la veritat. Llar, l'abadessa, pregà per ella.