va ser una tarda que dibuixava, damunt d'un pont ben alt i estret, només per trens, pont rovellat fet per Eiffel. Hi dibuixà una flor i somriures, frases de Força, i no va signar. Just al moment més inspirat, quan sol de foc s'entaforava en les muntanyes i era ben roig i ample el riu, just al moment va passar un tren. I cop al cul del bon pintor que cau, etern, a l'aigua, roques, herbes, el sol.