Es va quedar embarassada el setè dia que follaven, amagats sota cartrons, al carrer dels Templers. Senyor del Cant i Dama del Son s'estimaven amb tanta veritat que mai ni s'ho plantejaren, què volia dir el seu estimar, cap on portava, què en treurien. Es van amar i ella saltà del setè terrat quan va saber que estava prenys. Abans, robar-lo, deien les veus de dins el cap.

Senyor del Cant la va entendre i no plorà massa. Li besà cabells de fregall i, junts, van caminar, per pensions i carrerons de mala mort. De mala mort, pels altres, clar.