Enyorava els dies francs de corregudes pel bosc, allà a les terres celtes. Imaginava els roures i els mars d'un blau fosc, cendra, els cicles de pagès.

~~~~~~~

Viure, també s'hi vivia, a la bugaderia, i a ciutat també es retia homenatge a la lluna, però el cor se sentia més petit per comprendre. I la pedra, ai la pedra, enterbolia la màgia.