Fins que un matí, destí incert que no abandones, malediccions que mai no ho són, un cavaller, príncep d'un regne desconegut, perdut es veu per aquells boscos, tot perseguint una guineu. Troba el castell i la princesa, que dorm com morta, tan blanca i pur el seu esguard. Corprès per la força del lloc i de la dona, príncep valent desafià la por embruixada i va tocar la seva pell. I un conillet del bosc ho veia i digué és bo. Només un bes. Ella obre els ulls.