Les va trobar un senyor d'argent ja fetes cendra. Al penyassegat, la cova humida, verda, tan dolça de sol d'estiu. Al final fèrtil i bell del túnel més inhòspit de la ciutat. Van arribar-hi tot caminant i, per les petjades, també saltaven i van ballar el dia clar quan llum natural, de l'estrella i no elèctrica, les va cridar. Només un pas. I els ulls desperten del fosc etern.