(((va ser terrible la vida amb ell. No tenia sentiments... Vivia amb ell i no recordo els moments feliços, només les nits que vaig plorar tement que un dia no fos feliç. Vaig aguantar aquell patetisme per por de no estar acompanyada, per aferrar-me a un clau ardent fins a la mort, si era precís, per passió boja contra estar sola i contra el meu cap. Vaig aguantar com fan les dones. no es pot descriure, oi, dama del son? Fins que una tarda, que sí recorda, Amaia obrí els miralls de casa i va fer fora la brutícia. Ella, primera)))