Núvols 2



Quan quedaven només unes poques gotes, els quatre homes i dones que sobrevivien, bèsties desconfiades i assedegades, es van trobar a l'últim bassal del planeta.

Es van mirar i sentiren el cor que els bategava al pit i els cors dels seus companys i companyes de fi. La compassió els envaí. La compassió per ells mateixos i pels altres, amb qui compartien destí.

I una llàgrima va rodolar de l'ull d'una dona. El noi del seu costat s'hi atansà bruscament, seguint l'instint de llepar-la, però...



>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>