Va ser ahir quan et vaig mirar. Eres tan bella. Deies les coses amb més tranquil.litat que ningú. Seies, dolça, i escrivies. La cara et volava al món de les idees. Vaig veure't i ja no vaig pensar més que salvar-te del teu allunyament. Oh, sí. Quantes coses t'hauria dades si m'haguessis sabut. On és el camí, em preguntes. I el camí ets tu.