Al revés


Déu, se n'acabava d'adonar. Feia XIII segles que llegia el llibre al revés.

Era dreta al mig de la sala, rodejada d'estanteries amb les ampolletes més estranyes. Fumejava la gran olla fum verd, xup xup. Tenia el llibre damunt un faristol. El llegia, atentament, quan, de cop, tot es tornà blanc i de les lletres, negres, sortia una força mai vista, que anava directa a l'interior i l'embolcallava. De cop. Va canviar-li el punt de vista i ho veié: les lletres estaven al revés, s'entenien només si acaronaves les paraules amb les pupil.les i llegies de baix a dalt, de dreta a esquerra.

Senzillament, el llibre estava al revés. Tant temps d'investigar-lo, d'intentar desxifrar-lo. No. No. Era més senzill que això: era posar-lo del dret.