El cel, blau cel pesant, queia sobre el mar i confonia la
frontera amb un llamp, vermell de sang. Gotes. Sortia el sol. Sant Joan.
El noi, nu dins l'aigua, feia anar els braços cridant
"Mercè, no deies que era màgic?" i ella, ben negre de vestit
de bruixa, faldilla arremangada sentint les ones als peus.
Calçada. Amb les mans a la panxa. S'ho anava mirant.