Dama Fada! em cridaves a la ment Dama Fada! mentre el Gorg del roig Infern era pla com cel de matinada. Dama Fada! No entenies el viatge ni sabies què fer ara. Són tres proves, només dues, existeix potser cap prova? I volaves dalt l'escombra com borratxa sobre el món verd i marró que pensaves selva verge de la màgia fins que tot dubte fugí quan el rosa de caramel, de capvespres i de fades et va omplir. Dama Fada acabo d'entrar al teu país.
 

Fa basarda, oi, el país de les fades? Quan jo, bella, hi vaig entrar m'aguantava la mentida de la hipòcrita que somreia les jutgesses. A tu no? Davant els ulls de la bèstia hi eren totes, les sis Dones, que t'anaven criticant assegudes en sis soques al prat verd. La tribuna. I la nostra a l'altra banda. El Gorg de l'Infern retratava els teus ulls de guspires. Ones dolces retornaven pensaments a les bruixes que, assegudes en sis soques, es miraven el mirall. Dama Mestra i Dama Bona, Mala Dama i Dama Fada, Dama Mare i Dama Verge, totes bruixes enfrontades en nou cicle a les fades. cara a cara. Ments que riuen, suggereixen, es critiquen, lluita a mort de pensaments, telèpata.