Dama Fada! em cridaves Dama Fada! quan el Gorg de l'Infern era pla com el cel. Dama Fada! No entenies el viatge ni sabies què fer ara. Són tres proves? només dues? existeix alguna prova? I volaves dalt l'escombra com borratxa.
-Has cregut que eren proves però has dubtat.
-Dama Fada he entrat al teu país?
-Quan jo, bella, hi vivia, era mentida. Quan jo, bella, hi vivia, el dubte no existia.
 

Vas ser bèstia ajeguda que fita les sis dames, les fades que estan dretes al mig d'un prat de mort. Les ones de l'Infern portaven pensaments a les bruixes que sèiem darrera del mirall. Judici de bondat.
-Portes foc?
-Un home ha encès meva passió. Però no el tinc. L'he gastat.
-Portes aigua per matar tanta passió?
-M'hi he banyat. Però no la tinc.
-Portes sorra que és la terra on faràs néixer dones i homes?
Llums de glaç volen bojos i ensopeguen als teus ulls.
-Tinc la sorra al meu dins però no a la mà! Puc ser una fada?
-El dubte viu d'on has sortit, nena petita. Les dames fades saben callar.
-I no pensar.
-El dubte és fill de ments de por.
-No puc ser fada?
-No seràs fada.