22:33
16/11/04
La Universitat Politècnica participa
en la primera missió europea a la Lluna
Dimarts al matí arribava la bona notícia: la sonda
SMART-1 havia entrat correctament en l'òrbita de la Lluna. Dos
investigadors de la Universitat Politècnica compartien l'alegria
dels científics europeus que han construït i guiat les
primeres passes a l'univers d'aquest aparell de nova generació.
L'SMART-1 utilitza un novedós sistema de propulsió,
anomenat "iònic", que permet estalviar molta energia i es vol
utilitzar en un proper viatge a Mercuri. La missió SMART-1
servirà també per descobrir els millors llocs on establir
futurs assentaments a la Lluna.
La UPC va a la Lluna
Dos investigadors de la Universitat Politècnica (UPC) participen
en una missió europea que acaba de posar una sonda, la SMART-1,
en l'òrbita de la Lluna. Mentre dóna voltes entorn del
satèl.lit, l'aparell n'analitzarà la superficíe,
per fer un mapa complet de la seva composició química.
S'espera que aquestes dades ajudin a l'hora de decidir on instal.lar
les primeres colònies a la Lluna i, també, per saber
més sobre els orígens del satèl.lit. Aquesta
és la primera missió a la Lluna de l'Agència
Espacial Europea i està transcorrent de forma més que
satisfactòria, segons els investigadors catalans, Ignasi
Casanova i Jordi Bernabeu, del Grup de Mecànica i Nanotecnologia
de Materials d'Enginyeria de la UPC.
Aquests dies, qui miri la Lluna no ho veurà, però hi ha
un aparell metàl.lic que hi dóna voltes. Es diu SMART-1,
inicials de Small Mission for Advanced Research in
Technology (Petita Missió per a la Recerca Avançada en
Tecnologia) i és un nou repte per als viatges espacials: si,
fins ara, el "combustible" dels cohets era d'hidrògen i
oxígen, l'SMART-1 utilitza una nova gasolina: els ions. Aquest
és, diu Ignasi Casanova, cap del grup català que
participa a la missió, l'objectiu principal: "Experimentar amb
un nou tipus de propulsió que, si funciona bé, es
farà servir el 2011, en una nau europea que s'enviarà a
Mercuri. És un motor elèctric que aprofita la llum del
sol per extreure els ions i això li dóna molt impuls.
És més eficient". Encara que han trigat catorze mesos a
construir el motor iònic, els resultats són molt
satisfactoris, segons Casanova: "Funciona de meravella. Tant, que la
fase orbital, de donar voltes a la Lluna, havia de ser de sis mesos i
ja es parla d'allargar-ho un any, perquè s'ha estalviat molt
combustible".
L'SMART-1, més petit i lleuger que les sondes actuals,
aprofitarà, mentre dóna voltes a la Lluna, per
analitzar-ne atentament la superfície i enviar les dades a la
Terra. L'equip de la UPC serà l'encarregat d'estudiar-les i
composar amb elles un mapa químic complet de l'escorça
del satèl.lit, que fins ara no existia. "Aquest mapa ens
dirà si hi ha parts que es puguin aprofitar com a recursos, en
cas que es fessin bases científiques a la Lluna. Es diu que el
2015 podria haver-hi una colònia robòtica i, el 2020,
astronautes de forma permanent", explica. El problema de fer
assentaments a la Lluna és que "no té atmosfera i hi ha
una radiació molt bèstia provinent del sol. Es vol veure
quins terrenys anirien millor per construir-hi a sota".
L'anàlisi química també servirà per saber
més coses de la Terra: "A la Lluna no hi ha erosió, ni
atmosfera, ni hi plou. La seva composició química ha
quedat molt igual de com era la Terra en la seva forma primitiva i com
encara deu ser en el seu interior". I també coses sobre
l'orígen del satèl.lit: "Es creu que es va formar per les
restes de l'impacte d'un meteorit de la mida de Mart, que va xocar de
costat amb la Terra, fa 4.500 milions d'anys, i va aixecar una
polseguera enorme, d'on va sortir la Lluna. Un impacte tan brutal deixa
rastres de tipus químic", explica l'investigador, que treballa
en temes de l'espai des del 1996, ha participat també en una
missió a Mart i ja es prepara per la descoberta de Mercuri.
Mercè Molist
Missió Smart-1
http://www.esa.int/export/esaSC/120371_index_0_m.html
Copyleft 2004 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article
is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.
<<