19:39 09/04/03
EL MANUAL DE L'ACTIVISTA VIRTUAL
Mercè Molist
Hi ha alguna causa per la qual lluitaries però et fa mandra sortir de casa? Una empresa tira residus al riu del teu poble i vols denunciar-ho? El govern prepara una llei que no t'agrada i necessites que el més gran nombre de gent protesti? Cap problema: tens Internet.La xarxa és una instrument genial per fer sentir la teva veu. Els activistes més alternatius porten anys utilitzant-la: hi publiquen les seves protestes i animen la gent a moure's. I funciona! Quan l'activisme es fica a Internet, s'anomena "ciberactivisme" i, com descriu molt bé Dorothy E. Denning al seu estudi "Activism, Hacktivism and Cyberterrorism: The Internet as a Tool for Influencing Foreign Policy", té dues grans branques: una és l'activisme internàutic de tota la vida i l'altra, més novedosa, el hacktivisme.
L'activisme internàutic es refereix a utilitzar Internet per a recolzar una causa amb mètodes no destructius: crear una web amb informació de la lluita, enviar alertes per correu electrònic, utilitzar canals de xat i llistes de correu per comunicar-se entre activistes, etc. El hacktivisme, que ara està de moda, és la unió del "hacking" i l'activisme. Consisteix en utilitzar Internet no només per a transmetre informació sinó també com a lloc de lluita, tot muntant accions a la pròpia xarxa.
Encara que el hacktivisme vé de lluny, amb els virus que als anys 80 renegaven de les bombes nuclears o d'ETA, el nom se'l van inventar fa pocs anys un grup de hackers nordamericans, Cult of the Dead Cow, que es dediquen a lluitar contra la censura a la Internet xinesa. La seva darrera acció ha estat crear un programa, anomenat Peekabooty, que se salta les barreres governamentals. Això no vol dir que els hacktivistes no utilitzin també les armes tradicionals del ciberactivisme, com la creació de webs informatives o l'ús de llistes de correu per reunir-se. Els hacktivisme és una opció més i cada grup decideix si l'usa o no.
Existeix també un altre tipus de hacktivisme, autoanomenat "políticament incorrecte" perquè se salta una de les normes principals dels hackers: no destruir. Són el tipus d'accions practicades per un altre grup nordamericà, Electronic Disturbance Theatre, que predica la "desobediència civil electrònica". La seva especialitat són les manifestacions virtuals a favor de la causa zapatista. A Itàlia, on van néixer aquestes manifestacions, en diuen "netstrikes": es convoca el major nombre de gent un dia i una hora determinats perquè es connectin amb el seu navegador a la plana web que es vol atacar, un cop allà s'hi reconnecten un cop i altre, fins que aquesta no pot aguantar el bombardeig i acaba caient.
Altres formes de hacktivisme políticament incorrecte són els virus que reivindiquen alguna cosa, els "mail-bombings" (fer que molta gent envii missatges electrònics a la mateixa adreça, fins col.lapsar-la) o els "webdefacements" (introduir-se en una web i canviar-ne la portada per deixar-hi un missatge polític). Darrerament, s'hi han incorporat noves modalitats, com les "Googlebombs": fer que al primer lloc d'una recerca al buscador Google apareixi la web-protesta.
Recentment, el capítol espanyol de l'organització Computer Professionals for Social Responsability posava en circulació una nova arma hacktivista, inspirada en les últimes creacions de l'Electronic Disturbance Theatre: el Tomataz0. És un joc-protesta contra la Ley de Servicios de la Sociedad de la Información (LSSI). Consisteix en llençar tomàquets contra els polítics responsables d'aquesta llei. Cada tres cops encertats, el programa envia un missatge a la web del Ministeri de Ciència i Tecnologia que diu: "No a la LSSI".
Altres formes de protesta que s'han vist recentment, més pacífiques, han estat la tancada indefinida de webs contra la LSSI, les vagues de no connexió a Telefònica o a l'IRC-Hispano i animacions de denúncia lúdica pel Cas Prestige o la guerra contra l'Irak. Més veteranes però encara efectives són les campanyes de "banners", que busquen que el major nombre possible de gent pengi un anunci de protesta a la seva web, o els "mirrors" (miralls): webs que repliquen el contingut d'una plana que denuncia alguna cosa i corre perill de ser tancada o no pot suportar sola el nombre de visitants.
Però, apart d'aquestes virgueries, cada dia més ben fetes, la distribució lliure de la informació continua essent l'arma principal dels ciberactivistes de tots colors. Ho demostra la creació i notable èxit per tot el món, també a Barcelona, dels anomenats "indymedia" o centres independents de premsa, que donen informació alternativa del que està passant al seu entorn, utilitzant les eines d'Internet. Crear un servei semblant, sigui per funcionar tot l'any o només en una campanya puntual, no és difícil. N'hi ha prou amb tenir un ordinador, connexió a la xarxa i, això sí, moltes ganes. Aquí van algunes pistes:
Localització de gent i d'informació: Internet és el lloc perfecte per trobar informació sobre allò que es vol denunciar i les persones implicades, com la seva adreça de correu electrònic o la forma de contactar-hi. També és ideal per trobar els grups disseminats que puguin estar interessats en ajudar. Una recerca a Google, als canals de xats i grups de notícia pot donar molt bons resultats. Per altra banda, la xarxa és també excel.lent per a donar-se a conèixer, trobar voluntaris i fer pública la pròpia versió dels fets, des de planes web, missatges de correu electrònic, fotos, vídeos...
Publicitar-se amb una web: En qualsevol ciberbatalla, crear una plana web és gairebé obligatori, on hi hagi tota la informació del cas i un formulari per qui vulgui unir-se a la causa o estar-ne informat. L'organització NetAction, en el seu curs "The Virtual Activist", dóna alguns consells per a la web:
1. No hi posis massa informació, fotos i gràfics que facin que tardi massa estona en baixar. Oblida't també d'usar Java o Macromedia Shockwave. Que sigui senzilla i informativa.
2. No t'oblidis de les eines interactives i qui les gestionarà: la web tindrà una adreça de correu de contacte, un formulari..? Algú s'encarregarà de rebre i gestionar aquests missatges? Algú actualitzarà regularment la web?
3. Per evitar haver de respondre sempre a les mateixes preguntes, inclou a la web una secció de Frequently Asked Questions (FAQ) o preguntes més usuals amb les seves corresponents respostes.
4. Publicita la web sempre que puguis. Si fas un revista electrònica o envies alertes o comunicats de premsa, no t'oblidis d'especificar-ne l'adreça. Dir: "Visiteu la nostra web a www.noalaguerra.org" està bé. Dir: "Signeu la petició en línea per acabar amb la guerra a www.noalaguerra.org", és millor.Comunicació constant: L'ús del correu electrònic és encara més essencial que la web, especialment les llistes de correu: com a mínim cal creuar-ne una per a comunicació entre els activistes i una altra per a enviar informació a la gent interessada. És bo també generar regularment alertes, sense passar-se, ja que podrien cansar la gent, i enviar-les a llistes i fòrums on siguin ben rebudes. Phil Agree, en un famós manual anomenat "Designing Effective Action Alerts for the Internet", dóna bones pistes:
1. Fes que l'alerta sembli autèntica. Explica bé què està passant i dóna tota la informació possible perquè qui ho llegeixi et pugui localitzar i confii en tu: adreça de correu electrònic, adreça postal, telèfon, adreça web, etc. Si en saps, signa-la amb el programa de xifrat PGP.
2. Posa-hi una data.
3. Marca clarament on comença l'alerta i on acaba, en previsió de quan la gent comenci a reenviar-la, que quedi clar què dius tu i què hi han afegit els altres.
4. Pensa on enviaràs l'alerta i no hi posis informació que no voldries que arribés a mans estranyes.
5. Fes que l'alerta s'entengui per ella mateixa. No pressuposis que les persones que la rebran sabran de què va i hauran seguit la notícia des del principi. Defineix bé els termes que poden no entendre's, explica'n el context o aporta enllaços on es pugui ampliar la informació (molt millor, ja que l'alerta hauria de ser el més curta possible).
6. Demana als lectors i lectores de l'alerta que facin algu cosa, clarament definida i racional. Per exemple, que truquin o enviin faxs a polítics (millor que enviar-los missatges electrònics, que la majoria no llegeixen). En aquest cas, especifica clarament els noms dels polítics i els seus números de contacte, així com suggeriments sobre què els han de dir les persones que s'afegeixin a la protesta.
7. L'alerta ha de ser fàcil d'entendre. És crucial començar amb un títol clar que sumaritzi què està passant. Escriure amb un llenguatge planer, sense faltes i frases curtes.
8. Revisa més d'un cop l'alerta abans d'enviar-la. Pensa que pot donar la volta al món i un error, un cop l'has enviat, pot ser desastrós i molt difícil de corregir.
9. Inicia un moviment, no un pànic. No diguis "Envieu això a tothom!!". Ni "Actueu ARA!!!!". No exageris. No demanis que tot l'univers se n'assabenti. No estàs intentant arribar a tothom sinó a la gent interessada.
10. Explica tota la història. Aporta fets i més fets i més fets, no deixis que sembli que expliques mitja veritat. Si els teus oponents ja han fet córrer els seus arguments, rebat-los.
11. No prediquis només per als conversos. Busca un llenguatge que pugui entendre una audiència àmplia.
12. Evita la pol.lèmica, especialment en el llenguatge, ja que pot treure't credibilitat. Pensa que els teus lectors són gent raonable que pot passar a l'acció si els dones bones raons.
13. Fes que l'alerta sigui fàcil de llegir. Deixa espais en blanc, un disseny simple, ben formatejat. No enviis alertes en HTML.
14. No utilitzis el model de carta-cadena (demanar a la gent que signi al final de la teva alerta i la passi a d'altra gent perquè la signin). No funciona. Les signatures acaben perdent-se.
15. Demana a la gent que t'informi de les accions que pensin fer.
16. No enviis alertes massa sovint. Al final, la gent les considerarà "spam". Crea la teva pròpia llista de correu i digues als interessats que s'hi subscriguin per estar informats puntualment. Inclou la frase "envieu-ho on cregueu que sigui convenient" , perquè la gent no reenvii l'alerta a llocs on no pot interessar.
Hi ha encara més camins i opcions, tantes com vulgui la imaginació. Per exemple, un servei anomenat Protest.net: una agenda de totes les protestes que tenen lloc al món i on qualsevol ciberactivista pot publicitar les seves accions. O PetitionOnline, una web des d'on es poden organitzar fàcilment recollides de signatures. O Campanyes.org, el mateix, en català. Amb tantes eines i una mica d'experiència, no és difícil convertir-se en ciberactivista i, vés a saber, potser algun dia canviar el món.
Activism, Hacktivism, and Cyberterrorism
http://www.nautilus.org/info-policy/workshop/papers/denning.html
Electronic Civil Disobedience
http://www.thing.net/~rdom/ecd/ecd.html
Peekabooty
http://peek-a-booty.org
Cult of the Dead Cow
http://www.cultdeadcow.com
Hacktivismo
http://www.hacktivismo.com
Tomataz0
http://spain.cpsr.org/tomatazo
Indymedia Barcelona
http://barcelona.indymedia.org
Designing Effective Action Alerts for the Internet
http://dlis.gseis.ucla.edu/people/pagre/alerts.html
NetAction's Virtual Activist Training Guide 2.0
http://www.netaction.org/training
Activists Handbook
http://protest.net/activists_handbook
An Activists' Strategy for Effective Online Networking
http://www.onenw.org/bin/page.cfm/pageid/42
Protest.Net
http://www.protest.net
Petition Online
http://www.petitiononline.com
Campanyes.org
http://www.campanyes.org
ALGUNS EXEMPLES
Nunca Mais
http://www.nuncamaisdecatalunya.org
Marcianos.net (animacions reivindicatives)
http://www.marcianos.net
No a la Guerra
http://www.noalaguerra.org
Associació en Defensa del Domini .CT
http://www.domini-ct.org
Copyright (C) 2003 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any medium, provided this notice is preserved.